Category: Races

SSEC 2013

Hi ha poques evidències gràfiques, però fa dues setmanes vaig participar al Campionat d’Europa de Single Speed que es celebrava a Sant Gregori. La gent de BiciOci, esplèndida com sempre, es va dedicar en cos i ànima en la organització d’un cap de setmana farcit d’activitat. Una sortida nocturns de benvinguda el divendres, un recorregut espectacular per a la cursa del campionat del dissabte pel matí i un traçat de película per la pedalada matinal de diumenge. Em costa escriure-ho, però podria estar entre les sortides de bici més maques que hagi fet mai. La tarda de dissabte va ser dedicada a les activitats freaks d’un campionat d’aquesta índole, com el campionat de llençament de bicis. Un cap de setmana memoràble en molt bona companyia.

There is little graphical evidence but two weeks ago I took part in the Single Speed European Championships ​​in Sant Gregori. People BiciOci, splendid as ever, waste tones of energy  organizing a weekend full of activity. A night ride on Friday as a  welcome, a spectacular route on Saturday morning’s championship race and a stunning ride for Sunday morning . I can hardly write, but could be among the most beautiful bike ride I’ve ever done. Saturday afternoon was dedicated to a championship freaks activities of this kind, as the bike shot championship. A memorable weekend in very good company.Joan al SSEC2013 de Sant Gregori

Les classiquíssimes!

Ja hem vist algunes clàssiques d’un dia i alguna ha estat notícia i ens ha deixat imatges impactants, però demà comença la gran festa amb el Tour de Flandes, i diumenge que ve continua la festa amb l’altra gran entre les grans, la París-Roubaix. Sempre he tingut la sensació al veure-les des del sofà de casa que aquesta segona té més repercussió mediàtica, ha estat sempre més espectacular televisiva-ment parlant, amb edicions amb grans escapades, d’altres amb grans sprints, victòries mítiques com les de Museeuw, l’edició del pas a nivell… i sempre amb l’emotivitat del final al mític velòdrom, però des després d’haver tingut el plaer de fer les dues marxes cicloturistes del dia abans i haver pogut pedalar ambdós circuits i haver pogut gaudir en directe de la cursa dels pros, em quedo, sense cap mena de dubte amb De Ronde van Vlaanderen! Ambdues experiències molt recomanables. Si voleu experimentar la duresa descarnada del Pavé, sens dubte, la vostra és la París-Roubaix Challenge. A Ronde van Vlaanderen Cyclo, en canvi, el pavé es passa més lent i castiga molt menys, i sobretot, és un cap de setmana de festa nacional. Tot el país surt al llarg del recorregut a animar, els bars s’omplen de gent de tot gènere, edat i fesomia, que animen com a  bojos davant de teles o pantalles gegants esperant a que arribin al seu poble per sortir a animar-los en directe. És una experiència que qualsevol ciclista ha de viure un cop a la vida.

We have seen some one day classic races and one has made headlines and left us images, but the big feast starts tomorrow with the Tour of Flanders, and the party continues next Sunday with the other great among the great, the Paris-Roubaix. I always had the feeling, when viewed from the couch at home, that the latter has more media coverage, has always been more spectacular, televise speaking, editions with great breakaways, some with big sprints, mythical victories such as Museeuw’s, the years of the rail barrier… and always end with the emotion of the legendary velodrome, but having had the pleasure of doing two stage for touring cyclists a day before and being able to pedal both circuits and have been enjoying the race live from the pros, I remain, undoubtedly, with De Ronde van Vlaanderen! Both experiences are highly recommended. If you want to experience the stark harshness of pavés undoubtedly your race is the Paris-Roubaix Challenge. In Cyclo Ronde van Vlaanderen, however, passes the pavé slower and much less punished, and above all, is a weekend national holiday. The whole country goes along the route to encourage, the bars are full of people of all gender, age and appearance, cheering like crazy at the TVs or big screens waiting the peloton come to his village to encourage them live on the streets. It is an experience that any cyclist should live life once.

Museeuw win Paris-Roubaix 2000

Buff International & Cape Epic 2013

No m’en puc estar de fer ressó de la magnífica cursa que les dues parelles de l’equip Buff Internacional han signat a la Cape Epic 2013 que va acabar ahir. Atenció que la parella formada pel Joan Llordella i el Marcel Zamora han acabat els 14ens a la general. Top 15. Per que us feu una ideia del que vol dir, els 13ens han estat la parella de l’equip Scott-Swisspower formada per Nino Schurter (Campió del món al 2012 i medalla de plata a Londres 2012) i Florian Vogel. Moltes felicitats també per la parella David Rovira i Pau Zamora per la seva 45ena posició. I també per il·lustrar què significa fer el 45 en aquesta Cape Epic, sapigueu que la parella que ha acabat en la 40ena posició era la formada per Urs Gerig i el 3 vegades campió del món de MTB, Thomas Frischknecht! Felicitats nanos! Sou molt grans!

I need echoing the superb race that the two International Buff couples have signed in the Cape Epic 2013 that ended yesterday. Note that the couple formed by Joan Llordella and Marcel Zamora have finished in 14 place overall. Top 15. To give you an idea of what does it mean, you must know that the 13 has been the couple of Scott-Swisspower team formed by Nino Schurter (World champion in 2012 and silver medal in London 2012) and Florian Vogel. Congratulations also to David Rovira and Paz Zamora for his 45 position. And to illustrate what means to do the 45 on the Cape Epic, know that the couple that finished in the 40th position was formed by Urs Gerig and the 3 times MTB World Champion, Thomas Frischknecht! Congratulations guys! You are great!

Pau Zamora. Cape Epic 2013

Terra de Maquis 2013

Enguany hauré de fer molta bicicleta de muntanya si no vull morir a la Mongolia Bike Challenge, així que miraré de fer algunes curses llargues del nostre calendari. La primera a la que m’he inscrit és la Terra de Maquis! Cursa de 230 km amb 6.500 m de desnivell + en dues etapes que ressegueixen tots els corriols del Bages. No sé si tots, però mes del 70% del recorregut és de corriol. Fa dos anys vaig tenir el plaer de fr un reconeixement d’un tram de 50 kilòmetres del recorregut i vaig al·lucinar de lo maco, tècnic, divertit i dur que va ser. És una cursa organitzada amb molta cura i passió pel OutCat club amb la col·laboració estreta de tota la comunitat de la comarca que es volca i ajuden a desbrossar camins, descobrir corriols. Una petita joia ben a prop de casa!

This year I will have to do a lot of mountain bike if do not want to die in the Mongolian Bike Challenge, so I’ll try to do some long races in our calendar. The first one that I have enrolled is Terra de Maquis. A 230 km race with 6,500 m of altitude in two stages walking all singletracks of Bages. I do not know if all, but more than 70% of the route is singletrack. Two years ago I had the pleasure make a recognition of a section of 50 kilometers of the route and how beautiful, technical, funny and hard it was! It is a race carefully and with lots of passion organized for OutCat club with the close collaboration of the entire community of the region that is rolling over help cleaning paths, finding trails. It’s a little gem close to home!

Terra de Maquis 2012

World Cycle Race

Son dies de curses dures. Hem vist una Milan-San Remo molt dura per la climatologia, uns quants bons amics estan patint la duresa de les primeres etapes de la Cape Epic, però mireu que s’acaba de presentar! La segona edició de la World Cycle Race! A diferència de l’any passat qe només sortia de Londres, també es pot sortir de Singapur o d’Auckland. Però les normes bàsiques són les mateixes. Atenció! Sortint d’un d’aquests 3 punts, cada corredor haurà de recòrrer 29.000 km al voltant del planeta per tornar al punt de sortida, sense tornar sobre si mateix i passant per dos punts a les antípodes del punt de sortida. És una cursa d’una sola etapa, on el rellotge funciona continuament fins que els corredors han donat la volta al planeta i tornen al punt de partida. Hi haurà categoria amb assistència y en autosuficiència! Brutal, no?

We have seen a hard Milan-San Remo because of the weather and several good friends are suffering hard the early stages in the Cape Epic, but look what has just been presented! The second edition of the World Cycle Race! Unlike last year that just came out of London, you can also leave Singapore or Auckland. But the basic rules are the same. Attention! Leaving one of these three points, each rider must travel 29,000 km around the planet to return to the starting point without turning on itself and passing through two antipodal points of exit point. It is a single stage race, where the clock runs continuously until the runners have been around the world and return to the starting point. Categories will be assisted and self-sufficiency! Brutal, no?

Captura de pantalla 2013-03-18 a las 22.50.48

Singletrack High

La gent de Pedal Born Pictures ha presentat Singletrack High, un documental que fa un seguiment d’un grup de ciclistes que , atenció, competèixen a la NorCal High School Cycling League. Si, un circuit de curses de MTB per a xavals d’instituts que organitza, atenció una altra vegada, la NICA, la National Interscholastic Cycling Association. Això si que és promoció del ciclisme entre el jovent! Aquí no crec que mai arribem a tenir res semblant.

Pedal Born Pictures people has presented Singletrack High, a documentary which keeps track a group of cyclists, attention, competing in the NorCal High School Cycling League. Yes, an MTB racing circuit for kids in schools organized, attention again, by NICA, the National Interscholastic Cycling Association. This really is promoting cycling among young! I do not think that we never have anything like this in Spain.

Captura de pantalla 2013-03-13 a las 21.31.40

Breck Epic

De curses de MTB per etapes n’hi ha moltes. Per aquestes contrades la Cape Epic i Titan Desert son les més conegudes i han esdevingut imprescindibles per a tots els aficionats. Però n’hi ha moltes més. Personalment em decanto per aquelles de mides més reduides, amb més contacte humà, amb un segell de personalitat més acusat i amb menys luxes. D’aquesta segona categoria i ben  aprop tenim la Transpyr. La Mongolia Bike Challenge potser és un extrem d’aquestes aventures per etapes, però a jutjar pel vídeo i del que he llegit, la Breck Epic podria ser la següent de la llista. Singletracks i més singletracks a les Rocky Mountains de Colorado.  Mireu el vídeo. Sobren les paraules.

There are many stages MTB races. For around here the Cape Epic and Titan Desert are the most popular and have become essential for all fans. But there are many more. Personally I prefer those smaller, with more human contact, with a hallmark of personality more pronounced and less luxury. In this second category and very close to home we have the Transpyr. The Mongolia Bike Challenge is perhaps one end of such adventures in stages, but judging by the video and what I’ve read, the Breck Epic might be the next on the list. Singletracks and more singletracks in the Rocky Mountains in Colorado. Look at the video. Words are unnecessary.

Captura de pantalla 2013-03-11 a las 23.10.09