Category: MTB

You Yangs

No som conscients de la sort que tenim els Barcelonins fins que sortim de casa amb una MountainBike a la butxaca. Collserola no té preu i cap altra ciutat del món que jo conegui, té res semblant. A Melbourne hi ha una moguda ciclista que li dona milions de voltes a la de Barcelona, però pobrets mountainbikers, ho tenen complicadet. Ahir vaig fer la primera intentona en un parc urbà, estil Montjuich, però va a la vora del riu i és totalment pla. Vaig trobar singletracks xulos i estava tot molt engangat i tenien el seu punt divertit i tècnic, però em va costar trobar continuitat. Sovint es troba amb un carril bici asfaltat idílic que va pel riu i dona la volta a la ciutat, continua per la costa fins a completar els 120 kilòmetres que fa el seu recorregut, sempre perfectament marcat, net i asfaltat… be, finalment ahir vaig poder completar 40 km des de casa en total, 15 dels quals sobre asfalt, la resta single track estret i tot plà. Per matar el gusanillo, no està mal, però no tens sensació d’haver fet Mountainbike de veritat. Aquí tothom em diu que per això, el més a prop és You Yangs, que està a 50 kilòmetres de Melbourne per una autopista recte meravellosa. És un parc natural que té 2 bike parks en el seu interior. Com ho sentiu. Aquí són tots tant educats i respectuosos que pot conviure una zona de reserva de la fauna i la flora amb un MountainBike Park. Avuí hi he anat. Es tracta de 40 kilòmetres de singletracks perfectes repartits en 2 zones diferenciades. Una zona, Kurrajong, conté 4 tracks i està ubicada en el sí d’un gegantí bosc d’eucalíptus petits, és bàsicament pla, el terreny és una mena de saulò humit amb força bon grip i son tracks que van fent voltes, amb mil curvetes, esquivant arbres, algun minisalt… Hi ha un “Junction Track” que connecta les dues zones, llarg, tècnic i amb desnivell i et deixa a Stockyards. En aquesta segona zona hi ha 11 tracks, tots tenen desnivell i alguns d’ells son directament trams de descens, altres baixades molt tècniques, fins a baixades-pujades divertides. Aquí la vegetació és totalment diferent, sembla de vegades una laurisilva, però a vegades hi ha una pineda, de cop sembla la sabana sudafricana… En qualsevol cas, 100 singletrack perfectes, amb mil hairspins peraltats, saltets, saltots, rockgardens de més o menys embergadora… un autèntic parc d’atraccions per a mountainbikers. Només 3 peròs. Si vols fer molts kilòmetres has de repetir tracks, fer desnivell és gairebé impossible i no tens sensació d’estar a la muntanya per que es nota massa la ma de l’home. Parò és molt divertit.

While I see right away that Melbourne has much more cycling culture and a lot more people bike around the city and rides road bikes than in Barcelona, but in terms of mountain bike have it much worse than us. How fortunate we are to have Collserola! This week I plan to go mountain biking and find the right places. Yesterday I went to the Fairfield Park and ended up doing 40 km and I found fun singletrack, it is a city park, with numerous interruptions of asphalted sections. Obeying the recommendations, today I went to You Yangs, a mountainbike bike park that is within a natural park. It has about 15 tracks spread over 2 areas, one flatter and affordable and other area lot more mountainous with tracks of medium to very advanced level. These two areas are connected with a fun and fussy at some point Junction Track. Overall I was very pleasantly surprised. It is 100% singletrack, perfectly designed, with perfect banked hairpins, jumps of all sizes, rock gardens all the difficulties … is a real park for mountainbikers, but too short and perfect, I’d say. Comparing it always Collserola, of course!

From Geelong to You Yangs You Yangs welcomes foggy Kurrajong early in the morning Kurrajong without fogg Stockyards

Anuncis

The Bike Lane by Cycling Tips

Em declaro fan de The Bike Lane, un “canal de vídeo” d’actualitat ciclista, entrevistes, reviews de material…, que han encetat, ara fa uns mesos, la gent de Cycling Tips, una web molt recomanable, amb un munt d’artícles interessantíssims (Tips), que està creixent molt ràpidament i que casualment, ara descobreixo, que la fan des de Melbourne, Australia. Cycling Tips i The Bike Lane, és sinònim de profunditat en l’enfoc i sensibilitat i gust per l’estètica.

I declare myself a fan of The Bike Lane, a “video channel”  with cycling news, interviews, equipment reviews…, that started a few months ago by Cycling Tips people. Cycling Tips is a highly recommended site that is growing very quickly and incidentally, I now discover, that make from Melbourne, Australia. Cycling Tips and The Bike Lane is synonymous with depth in approach and sensibility and taste for aesthetics.

Captura de pantalla 2013-05-27 a las 17.14.01

Buff International & Cape Epic 2013

No m’en puc estar de fer ressó de la magnífica cursa que les dues parelles de l’equip Buff Internacional han signat a la Cape Epic 2013 que va acabar ahir. Atenció que la parella formada pel Joan Llordella i el Marcel Zamora han acabat els 14ens a la general. Top 15. Per que us feu una ideia del que vol dir, els 13ens han estat la parella de l’equip Scott-Swisspower formada per Nino Schurter (Campió del món al 2012 i medalla de plata a Londres 2012) i Florian Vogel. Moltes felicitats també per la parella David Rovira i Pau Zamora per la seva 45ena posició. I també per il·lustrar què significa fer el 45 en aquesta Cape Epic, sapigueu que la parella que ha acabat en la 40ena posició era la formada per Urs Gerig i el 3 vegades campió del món de MTB, Thomas Frischknecht! Felicitats nanos! Sou molt grans!

I need echoing the superb race that the two International Buff couples have signed in the Cape Epic 2013 that ended yesterday. Note that the couple formed by Joan Llordella and Marcel Zamora have finished in 14 place overall. Top 15. To give you an idea of what does it mean, you must know that the 13 has been the couple of Scott-Swisspower team formed by Nino Schurter (World champion in 2012 and silver medal in London 2012) and Florian Vogel. Congratulations also to David Rovira and Paz Zamora for his 45 position. And to illustrate what means to do the 45 on the Cape Epic, know that the couple that finished in the 40th position was formed by Urs Gerig and the 3 times MTB World Champion, Thomas Frischknecht! Congratulations guys! You are great!

Pau Zamora. Cape Epic 2013

Terra de Maquis 2013

Enguany hauré de fer molta bicicleta de muntanya si no vull morir a la Mongolia Bike Challenge, així que miraré de fer algunes curses llargues del nostre calendari. La primera a la que m’he inscrit és la Terra de Maquis! Cursa de 230 km amb 6.500 m de desnivell + en dues etapes que ressegueixen tots els corriols del Bages. No sé si tots, però mes del 70% del recorregut és de corriol. Fa dos anys vaig tenir el plaer de fr un reconeixement d’un tram de 50 kilòmetres del recorregut i vaig al·lucinar de lo maco, tècnic, divertit i dur que va ser. És una cursa organitzada amb molta cura i passió pel OutCat club amb la col·laboració estreta de tota la comunitat de la comarca que es volca i ajuden a desbrossar camins, descobrir corriols. Una petita joia ben a prop de casa!

This year I will have to do a lot of mountain bike if do not want to die in the Mongolian Bike Challenge, so I’ll try to do some long races in our calendar. The first one that I have enrolled is Terra de Maquis. A 230 km race with 6,500 m of altitude in two stages walking all singletracks of Bages. I do not know if all, but more than 70% of the route is singletrack. Two years ago I had the pleasure make a recognition of a section of 50 kilometers of the route and how beautiful, technical, funny and hard it was! It is a race carefully and with lots of passion organized for OutCat club with the close collaboration of the entire community of the region that is rolling over help cleaning paths, finding trails. It’s a little gem close to home!

Terra de Maquis 2012

Whisky Parts Co

Avui em ve de gust parlar de Whisky Parts Co, una nova marca americana de components lleugers de fibra de carbono, manillars, forquilles i en breu, rodes. Sempre en color negre i amb aplicació molt sòbria i subtil de la imatge corporativa. Només amb aquesta descripció podria semblar que parlo d’Enve, però Whisky Parts Co ha apostat per components per a un altre perfil de ciclista i bicicleta. Només té 2 manillars, un de muntanya ample per 29 i un de carretera compact. La gama de forquilles és molt àmplia i és on es nota més la seva aposta per modalitats en plena expansió com el ciclocross, el gravel, la carretera de viatge o per llàrgues distàncies en carreteres trencades (rotllito continental de Rapha)… ja que aposta per forquilles amb rosques per disc tant en carretera com en ciclocross. Té 3 models de forquilla rígida de muntanya sempre per 29″. La novetat és que tant per carretera, com per ciclocross com per muntanya, té un model amb eix passant de 15mm. De moment no estan molt presents però en breu les començarem a veure en muntatges de bicis americanes.

Today we are happy to talk about Whisky Parts Co, a new American brand of lightweight components of carbon fiber; handlebars, forks and wheels soon. Always in black and very sober and subtle application of the corporate image. Only this description might seem to speak of ENVE, but Whisky Parts Co has committed components to another rider profile and bicycle.  In its wide range of forks note its commitment booming modalities. All mountain forks are for 29″ and both the road, cyclocross and mountain, always disc brake and in the 3 cases they offer a model with 15mm thru axle. Currently there are not very present in Europe but briefly start seeing in complete American bicycles.

Captura de pantalla 2013-03-15 a las 19.30.10

Singletrack High

La gent de Pedal Born Pictures ha presentat Singletrack High, un documental que fa un seguiment d’un grup de ciclistes que , atenció, competèixen a la NorCal High School Cycling League. Si, un circuit de curses de MTB per a xavals d’instituts que organitza, atenció una altra vegada, la NICA, la National Interscholastic Cycling Association. Això si que és promoció del ciclisme entre el jovent! Aquí no crec que mai arribem a tenir res semblant.

Pedal Born Pictures people has presented Singletrack High, a documentary which keeps track a group of cyclists, attention, competing in the NorCal High School Cycling League. Yes, an MTB racing circuit for kids in schools organized, attention again, by NICA, the National Interscholastic Cycling Association. This really is promoting cycling among young! I do not think that we never have anything like this in Spain.

Captura de pantalla 2013-03-13 a las 21.31.40

Breck Epic

De curses de MTB per etapes n’hi ha moltes. Per aquestes contrades la Cape Epic i Titan Desert son les més conegudes i han esdevingut imprescindibles per a tots els aficionats. Però n’hi ha moltes més. Personalment em decanto per aquelles de mides més reduides, amb més contacte humà, amb un segell de personalitat més acusat i amb menys luxes. D’aquesta segona categoria i ben  aprop tenim la Transpyr. La Mongolia Bike Challenge potser és un extrem d’aquestes aventures per etapes, però a jutjar pel vídeo i del que he llegit, la Breck Epic podria ser la següent de la llista. Singletracks i més singletracks a les Rocky Mountains de Colorado.  Mireu el vídeo. Sobren les paraules.

There are many stages MTB races. For around here the Cape Epic and Titan Desert are the most popular and have become essential for all fans. But there are many more. Personally I prefer those smaller, with more human contact, with a hallmark of personality more pronounced and less luxury. In this second category and very close to home we have the Transpyr. The Mongolia Bike Challenge is perhaps one end of such adventures in stages, but judging by the video and what I’ve read, the Breck Epic might be the next on the list. Singletracks and more singletracks in the Rocky Mountains in Colorado. Look at the video. Words are unnecessary.

Captura de pantalla 2013-03-11 a las 23.10.09